Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.
Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tant antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i – el que és pitjor – a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblament sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat “seguir exemple” (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.
Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.
Carles Capdevila
Avui, diumenge 14 d'octubre, hem celebrat l'inici de l'esplai amb un joc obert a tothom.
Un joc de taula a escala gegant, inspirat amb el joc de l'oca i "l'escala", on el tauler era la plaça Marcer, les fitxes eren els infants, el dau era enorme, les escales de veritat, i les oques els monitors i monitores!!!
Els grups participants tenien noms tant peculiars com: els Raptors, les Flors, els Sense Nom, els Pingüins amb Banyes i les Blue and Red!
Cada grup havia d'anar avançant de casella en casella intentant superar les proves que s'anaven trobant: canestar en una cistella de fruites, fer petons a la gent de la plaça, tirar les bitlles, dir un embarbussament, imitar animals... Però no ha estat tant fàcil!... hi havia caselles trampa, ja que en caure-hi t'enviaven a l'altra banda del tauler.
Al final tots hem tingut premi, un vermut!
Durant el joc també hem fet inscripcions i hem repartit el calendari del primer trimestre. Qui no hagi pogut venir, pot fer-ho dijous i divendres de 17h. a 19h. a la secretaria de l’entitat. Afanyeu-vos que el pròxim dissabte tenim activitat!
L'Auca de l'Esplai és un cartell en format Din-A2 editat dins els marc del 25è Aniversari per Esplais Catalans i distribuït el passat diumenge 30 de setembre amb totes les edicions del diari El Punt. L'Auca és una bona eina per explicar mitjançant vinyetes il·lustrades i rodolins quina és la tasca dels esplais així com per animar a infants i joves a participar-hi.
Aquesta acció es planteja davant la necessitat de donar a conèixer a la ciutadania els esplais com a entitats educatives, inclusives, properes i obertes a tota la població.
Desprès de presentar els monitors que van a cada grup, repassar el tipus d’activitats que realitzarem i com ens organitzem, vam mostrar aquest blog i les seves utilitats.
Finalment uns muntatges de fotos ens van fer recordar plegats el casal d’estiu amb en Sebastià Xuxua i en Bernat Neurona, les colònies a la Vall de Bianya i ses vacances joves a Menorca!
